
Avui he hagut de menester dels serveis públics principals d'aquest país, i he constatat que els impostos que pago se'ls deuen fotre pel diodenar el Pepiño Blanco i la Marina Geli.
09.00 del matí. Porto un rato amb retortijons i calors. Els retortijons s'intensifiquen fins a tal punt que decideixo anar-me'n a un hospital a que em mirin.
1) 10.30h: VAIG A L'ESTACIÓ A AGAFAR EL TREN
Els trens no van. No hi ha manera humana d'anar de Barcelona a Tarragona en un país occidental en ple segle XXI. L'estació és una punyetera ratonera, plena de guiris enganyats que pugen en trens que posa "Aeroport"... i que quan són a dins, una veu en off masculla que no aniran a l'aeroport. Em fan llàstima i la RENFE em fa fàstic. Sants sembla una presó de Kigali, tothom tirat, vexat i maltractat. Em dirigeixo a la cua de l'AVE. Un cuarrot impressionant, com si l'AVE el regalessin.
2) 12.34h: ARRIBO AL CAMP DE TARRAGONA AMB 30 EUROS MENYS AL COMPTE CORRENT
Que, dit sigui de pas, i no em cansaré de repetir, està a tomar pel cul de tot.
3) 13.00h: PENETRO A L'HOSPITAL DE SANTA TECLA
Després d'esperar-me tres quarts d'hora, un infermero em crida. Em pregunta què em passa. I atenció pq em trobo participant en el diàleg més surrealista de la vida:
- Infermero: "Què et passa"
- Jo: "Estic embarassada de 16 setmanes i pico i tinc retortijons. Tinc por que no siguin contraccions".
- Infermero em pren la tensió i diu: "Té aquest pot i fes-hi orina. Ens hem d'assegurar que estàs embarassada".
- Jo: "....... Perdona?"
- Infermero: "Fins a les 17 setmanes no es considera embaràs. És "probable embaràs"".
- Jo (assenyalant-me la panxa): "Però a veure: tu ho has vist, això?"
- Infermero: "ÉS IGUAL. Per saber si ho estàs, l'única manera que tenim ara és fen-te un test d'orina. Una ecografia no te la farem, perquè no es veuria res. No hi ha res format encara, ni placenta, ni fetus ni res"
- Jo (FLIPANT): "Escolta'm. Ja m'he fet tres ecografies i fa un mes que ja té dits, peus, mans, cara, nas, ulls, boca i TITA".
- Infermero: "N'ESTÀS SEGURA?"
Que si n'estic segura???
4)14.00h. EM VEU UN METGE
Encara en estat de shock per la estultícia de l'infermero, entro a la consulta d'un metge, que resulta ser una hondurenya que no té ni puta idea de català. Que no passa res, però que em porta a dues reflexions:
- Per què a tot càrrec públic d'aquest país el donen pel sac amb el català, i aquesta es pot permetre el luxe de fer-te repetir en castellà tot el que li acabes de dir?
- Per què a tot ninyato de 18 anys amb vocació mèdica (i els pares del qual han pagat impostos aquí religiosament) li és impedit l'accés a la facultat de medicina a no ser que compti amb l'estratosfèrica nota de 8,5? Si després resulta que falten metges i els han de portar de fora. Algú s'ha preocupat de saber què coi ensenyen a la facultat de Tegucigalpa???
La metgessa em demana orina altre cop, perquè com us podeu imaginar, no he pixat allà on em deia l'infermero. Si de cas, me li hagués pixat a la cara. El que vol la metgessa és saber si tinc infecció d'orina. Pixo i em diu "en cinco minutos te aviso".
5) 16.00h ENCARA ESTIC A LA SALA D'ESPERA
Sense menjar, sense beure. Amb un feto a dintre que, si encara és viu, em chupa la vida com una tènia. A sobre amb el canvi d'horari, el meu cos entén que són les 17.00h, i jo sense menjar. Poder no tinc contraccions, però el que em passarà serà que moriré d'una hipoglucèmia. Porto una emprenyamenta del 15. Pico a la porta i irrompo a la consulta. La hondurenya ja no hi és, i al seu lloc hi ha un italià clavat al Valentino Rossi. Li dic que què passa, que porto 7 hores sense menjar i que com és possible que ficar un reactiu en un got ple de pipi sigui una tasca de DUES HORES. Em diu "Ay sí! Perdona!" (en castellà, faltaria més).
Total, res greu. Bé, sí, una cosa greu: aquest país està destruït.

















